dilluns, 7 de març del 2011

La viabilitat de la independència de Catalunya



El Punt - 6/03/2011 - Editorial

La viabilitat de la independència de Catalunya és una qüestió purament política, no pas econòmica. Ho confirma una vegada més un altre estudi, en aquest cas elaborat per l'oficina d'estadística comunitària (Eurostat), segons el qual si Catalunya depengués de les seves pròpies finances seria el setè estat més ric de tota la Unió Europea. Lamentablement, el mateix informe s'encarrega d'advertir que l'economia catalana ha anat perdent posicions i que el poder de compra dels seus ciutadans va retrocedir gairebé dos punts entre l'any 2007, quan superava la mitjana comunitària de riquesa d'un 23,3%, i el 2008, quan va recular fins al 21%. Treballar per a un mal amo té aquest preu.

Es tracta de la constatació d'una realitat que fa temps que els catalans coneixem i denunciem: estar forçosament lligats a l'Estat espanyol no només genera frustracions sobiranistes i retalla la nostra identitat cultural, també ens encadena a un model econòmic en retrocés. Segons les conclusions de la mateixa oficina comunitària, l'Estat espanyol ocupa l'onzena posició d'aquest rànquing, molt per sota d'una Catalunya hipotèticament independent, i vint-i-cinc anys després d'ingressar a la Unió Europea, encara hi ha una dotzena de comunitats autònomes amb un producte interior brut per sota de la mitjana europea.

L'Estat que ens hauria de protegir i esperonar, doncs, és justament el que ens frena i ens perjudica. Només cal contrastar els seus números amb els de Brussel·les. Vista des de la capital europea, Catalunya és una potència ofegada per un model estatal ineficaç. Vistos des de Madrid, en canvi, els catalans liderem el dèficit públic, no sabem dir prou a l'endeutament i regategem la solidaritat amb altres territoris. Tot això, naturalment, passant per alt les balances de pagament que demostren de manera inapel·lable fins on arriba la continuada espoliació dels nostres recursos. L'últim exemple d'aquesta demagògia permanent l'ha proporcionat la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, que va beneir el balanç de les finances de la Generalitat quan governava el tripartit i s'acostaven les eleccions al Parlament i, ara que ha canviat el color polític de l'executiu, s'afanya a mostrar públicament la seva preocupació pels números vermells. És cert que les opcions polítiques que representen o aspiren a representar l'independentisme a escala parlamentària passen per un període de fragmentació i falta de lideratge, però això els afebleix a ells, no pas les aspiracions dels ciutadans que estan convençuts del camí que s'ha de seguir.