diumenge, 13 de març del 2011

La força del pare Manel



Diari Avui - 12/03/2011 - Mireia Rourera

“No sabeu la força que ens doneu”, va dir Manel Pousa, el pare Manel, a les desenes de persones que es van concentrar ahir al vespre a la llibreria Bertrand de Barcelona en l'acte de presentació del llibre Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel, de Francesc Buxeda i Aliu, en què el capellà més “anarco” de Catalunya explica la seva vida, la seva obra i la seva manera de veure i entendre el món.

La gentada era previsible després que aquesta setmana hagi transcendit que el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, l'ha cridat a capítol justament per les declaracions que fa en el llibre, entre d'altres per haver justificat la seva intervenció en un avortament (“un mal menor d'un cas molt complex”, diu el capellà, que si té alguna queixa contra les jerarquies és que no toquin de peus a terra).

La intervenció de Sistach ha estat la millor propaganda per al llibre i ahir el pare Manel va rebre de la gentada una veritable abraçada col·lectiva. I és que aquest capellà, un autèntic activista social que ha dedicat la seva vida a la gent més necessitada, als barris més deprimits de Barcelona i a les presons, és una de les persones més estimades de la ciutat. Ahir va quedar clar.

“És increïble que una persona amb totes les condecoracions civils sigui amonestada per l'Església”, va denunciar el seu amic Carles Flavià. L'excapellà va recordar que, igual que el que en Manel admet en el llibre, que té moltes amigues i una de molt especial (amb qui conviu però no té sexe!), també Jesús tenia amigues. “Una d'elles –va dir Flavià– era Maria Magdalena, que era prostituta. En Manel no ha arribat a tant. No sé a què es dedica la seva amiga però us asseguro que no és prostituta”.

El pare Manel, que en cap moment va parlar malament del seu bisbe –al contrari, va dir que s'hi entén perfectament i que parlaran i arreglaran les coses–, va admetre que tenia moltes ganes de “vomitar” tots els seus pensaments. Està a favor de tot el que la jerarquia catòlica condemna (casaments gais, sacerdoci femení), en contra de la pompositat de la visita del papa, etc., i, tot i això, se sent Església i es declara seguidor de Jesús. El seu amic Carles Flavià va evidenciar com n'estava de plena la sala per veure'l i, en canvi, “la gent no va a missa”.