dimecres, 16 de març del 2011

Fukushima i el futur estat català



El Punt - 16/03/2011 - Santiago Vilanova

El col·lapse nuclear de Fukushima tindrà unes conseqüències enormes sobre l'opinió pública internacional reforçant els arguments dels ecologistes crítics envers aquesta tecnologia de mort. El desastre del Japó podria expandir, en cas de fusió del nucli, la radioactivitat per tot el Pacífic, contaminant atols paradisíacs i escampant l'estronci 90 (que es fixa als ossos en lloc del calci); el cesi 137 (que es fixa en lloc del potassi) i el iode 131 (que es fixa a la tiroides). Les explosions d'hidrogen que han ocasionat la catàstrofe van ser provocades per una debilitat que tenen tots els reactors nuclears: la reacció del zirconi que envolta les barres d'urani amb l'aigua.

I ens hem de preguntar: si tenim tantes altres formes de produir electricitat amb recursos renovables i nets, com deixem que el lobby nuclear domini el món i manipuli tants comunicadors? Com podem permetre tantes falsedats sobre l'energia nuclear emeses com a veritats científiques en els mitjans de comunicació? És que no en tenim prou, amb els efectes provocats per les fuites de Three Mile Island (1979) i Txernòbil (1986) –aquest 26 d'abril es compliran els 25 anys–, i a Catalunya amb l'incendi i clausura de Vandellòs I (1989)? Hem d'esperar una catàstrofe més propera per reaccionar?

Un dels falsos mites de l'energia nuclear és que aquesta tecnologia ens facilita la independència i autonomia respecte del petroli i el gas. Aquesta fraudulenta constatació ha acabat penetrant també en molts sectors de l'independentisme català.

Em preocupa que el nostre independentisme tingui un component pronuclear, animada per determinats sectors sobiranistes i líders d'opinió de CiU, Reagrupament, ERC i SI (desitjo que minoritaris). Aquests sectors consideren que l'energia nuclear que hem heretat del franquisme (per objectius de caire militar) podria ser útil per a la fortalesa d'un futur estat català.

Cal un debat rigorós
Aquest oxímoron (“independència atòmica”) cal aclarir-lo. L'energia nuclear comporta una dependència extraordinària del càrtel de l'urani, de la tecnologia i de la banca estrangera. Així ho va entendre el moviment antinuclear dels anys vuitanta, quan va lluitar per impedir que la Chevron nord-americana iniciés prospeccions uraníferes a les nostres comarques. Ho vaig documentar en l'assaig Catalunya sota el perill de l'urani junt amb els científics Pere Carbonell, Oriol Cabré i Josep Puig.

El desastre del Japó, esdevingut en una de les societats tecnològicament més avançades del món, ha de comportar un rigorós debat a nivell europeu i nacional. I els partits independentistes l'haurien de reclamar al nostre Parlament. No oblidem que els reactors d'Ascó I i Ascó II estan assentats sobre unes margues guixíferes expansives i no allunyats de la falla geològica de l'Ebre (fets reconeguts pel mateix Consejo de Seguridad Nuclear).

El Japó, que va patir els genocidis d'Hiroshima i Nagasaki, ens colpeix novament en el segle XXI sobre les implicacions morals i ètiques de l'energia atòmica. El patriotisme a partir d'ara s'haurà de vincular també amb el futur de les centrals nuclears. Ho hem de fer a Catalunya como ho farà tota la societat civil dels països nuclearitzats de la Unió Europea. Es tracta d'un tema cabdal que afectarà la supervivència de les futures generacions.

L'increment del sentiment independentista és conseqüència d'una espoliació fiscal però també d'una imposició energètica d'un Estat espanyol que ens hipoteca a un model de societat centralista, militarista i tecnocràtic. Quan els antinuclears dels anys setanta i vuitanta parlàvem d'electrofeixisme ens referíem a les màfies que ens obliguen a viure en aquest model.