Independència

Diari Avui - 09/02/2011 - Xevi Xirgo

Sembla que finalment el Parlament debatrà un dia d'aquests –abans de les eleccions municipals– sobre la possible independència de Catalunya. Després que en tres ocasions –1989, 1998 i 2010– el Parlament s'hagi pronunciat a favor del dret a l'autodeterminació, aquest cop s'haurà de pronunciar sobre un possible camí cap a la independència. Ja hi ha qui fa càbales sobre el resultat, i qui especula sobre què podria passar si finalment, en un cas poc probable, CiU optés per donar llibertat de vot als seus diputats. A mi, res de tot això em preocupa. Sóc dels que pensen que en aquest cas el resultat és el menys important. No té cap mena d'importància. No hi ha una majoria clara al Parlament per fer cap declaració unilateral d'independència –encara–, però per primer cop tindrem un debat seriós a la cambra legislativa sobre aquesta possibilitat. Agraeixo a Solidaritat que hagi presentat la proposta –els tocava–, i agraeixo sobretot a CiU que hagi permès que es tramiti, sigui perquè hi estan d'acord o perquè consideren que en aquest cas seria pitjor el remei que la malaltia. La qüestió és que per primer cop el Parlament debatrà la independència de Catalunya. Potser serà foc d'encenalls, però durant uns dies ses senyories parlaran del mateix que es parla al carrer, i ho faran amb seny i tranquil·litat. La crisi no haurà deixat que el debat identitari caigui en un segon pla –com pretenen alguns– i al Parlament es podran tornar a acreditar periodistes estrangers no només per parlar de toros. Descafeïnaran la proposta i vindran les transaccionals, i ningú proclamarà la independència. Però en parlarem. Ja m'està bé.