Un discurs incomprensible

Diari Ara - 6/06/2011 - Antoni Bassas

Escric aquest article mentre veig la repetició de la final de la Champions que emet el Fox Soccer Channel per a tots els Estats Units. Els primers 25 minuts de la segona part m'emocionen, encara més, m'impressionen. Entenc que Ferguson digués allò de la pallissa històrica. Són 25 minuts monumentals de possessió, circulació, intensitat, onades d'atac, 25 minuts que el Barça va regalar al futbol pels segles dels segles.

Escric, per tant, de bon humor i en pau, i em pregunto què pensava el president Rosell quan va dir a Andorra: "M'entristeix que l'entorn del barcelonisme no hagi sabut gaudir de Wembley. L'eufòria dura 24 hores i després ens en oblidem totalment".

La reflexió no pot ser més desafortunada. Primer perquè aquesta final i la seva felicitat ni les hem oblidat, ni les oblidarem. Segon, perquè no sé de quin entorn parla. És el president més votat de la història, 35.021 vots, més del 61% dels sufragis. Té el barcelonisme darrere i els rivals callats a casa i sense els altaveus d'un president que va fonamentar sòlidament la candidatura entre els poders econòmics, polítics i mediàtics de la societat catalana. Núñez o Laporta li podrien explicar què és un entorn de debò. I tercer, perquè ha rebut la més fabulosa herència esportiva que mai ha rebut ni rebrà un president entrant. I parla de tristesa?

 

S'entén que Rosell es queixa de les crítiques a les retallades a les seccions, o sobre el patrocini de Qatar, que relega l'Unicef allà, al final de la samarreta, o sobre la creació d'una grada jove, on encara s'ha de veure qui hi acabarà entrant. Si és que el president Rosell troba injustes les crítiques, la resposta és explicar-se. Un soci pot ser perfectament feliç amb el doblet però alhora pot no agradar-li Qatar, o no entendre que amb un ingrés extra de 30 milions per temporada calgui fulminar una secció que costa 300.000 euros o cobrar per la Supercopa. I menys que ho entendrà si el president no surt a explicar-ho. Lamentar-se i ressuscitar la paraula entorn , un terme obscur que fa retrocedir el club als temps de les divisions més desagradables, és la culminació del desencert comunicatiu que ha acompanyat aquesta directiva tota la temporada.

 

Després hi ha la història del Madrid: "Encara no és el moment d'actuar. Posarem tots els punts sobre les is. Tingueu paciència". Això ja recorda el cèlebre running gag de Tip i Coll: " Y la próxima semana hablaremos del gobierno! " Els punts sobre les is ja estan posats: Lliga, Champions i l'admiració mundial contra Copa del Rei abonyegada. Una resposta institucional d'a quest calibre no es va anunciant. O contestes o no contestes, que d'ocasions te n'han sobrat. Perquè, si no, creix la sensació que no té cap ganes d'enfrontar-se a Florentino Pérez.

 

Aviat farà un any de les eleccions, i la junta continua com encongida, especialitzada en el paper de la rebaixa, més valenta amb els de casa que amb els de fora, inexplicablement maldestra per multiplicar la il·lusió que el primer equip fabrica a cabassos.