Diari Avui - 10/02/2011 - Editorial
L'independentisme català viurà el 10 d'abril vinent una altra onada de consultes. Entre aquestes destacarà la de la ciutat de Barcelona, per la seva magnitud demogràfica, pel seu valor simbòlic com a capital del país i, també, per ser la candidata a capital d'un nou estat europeu el dia que la majoria de catalans així ho determinin democràticament. De moment, la cita amb les urnes de l'abril, tal com ha passat amb les que l'han precedit, no tindrà cap validesa legal, però fa visible i legitima una mica més les aspiracions de tots aquells ciutadans que creuen en la sobirania plena de Catalunya per decidir el seu futur polític.
La ruta cap a la independència és una cursa de fons que en l'última dècada s'ha accelerat, en una clara transició de la marginalitat a la centralitat del debat ciutadà general. Un camí que s'ha fet des de la política però alhora des de la societat civil, en una dinàmica que no té aturador, per bé que en el lliure dret a decidir els catalans puguin decantar-se per altres fórmules d'exercir la sobirania que no comportin la independència. Perquè allò que compta per damunt de tot és, sigui quina sigui la traducció política final, el respecte a la voluntat col·lectiva de ser. Una voluntat que actualment està sotmesa a la vigilància d'un estat que ni accepta la sobirania d'aquesta nació mil·lenària ni, paradoxalment, la tracta com a territori propi sinó que l'espolia i la discrimina de manera colonialista.
En aquesta situació, i al marge de la conjuntura més o menys difícil per a les aspiracions catalanes, cal que la flama sobiranista es mantingui viva amb actes d'afirmació com són les consultes o com també serà el debat al Parlament sobre la independència. Dues fites que tot apunta que coincidiran en un mes d'abril en què la ciutadania per una banda, i els seus representants polítics per l'altra, tindran l'oportunitat de mostrar al món cap on camina Catalunya i fins on està disposada a arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada