Gràcies Espanya

Nació Digital - 25/12/2010 - Alfred Bosch

Gràcies Espanya, per les sentències que les teves més altes instàncies judicials acaben de dictar. Sentències que ens diuen que la immersió lingüística i el model de convivència cultural i totes aquestes filigranes que hem anat brodant al llarg de trenta anys, ja ens les podem ficar allà on ens càpiguen. Gràcies per dir-nos que el que aprova el nostre govern i el nostre Parlament, derivat d’unes eleccions on hi participa la nostra gent, i les decisions que bonament se’ns ha permès prendre, no serveixen ni per empaperar l’entrepà de xoriç que cada matí et dediquem. Gràcies per dir-ho tan clar.

Gràcies Espanya, per altres sentències judicials que diuen si fa no fa el mateix, i per aquells recursos interposats pels partits espanyols, de dretes o d’esquerres, els quals desperten als més incrèduls; desvetllen els que encara es refiaven de les teves institucions, oh Espanya, i que ara han estat sentenciats. Atès que ensenyen com sentencien els tribunals, però també com sentencia el poder en el sentit més polític i en el sentit més històric, mostrant que els catalans no decidim una punyetera llufa, i quan ho fem ens ho acabem menjant amb patates. Fins i tot ens permeten trenta anys de peixet, imaginant que hi havia un pacte de constitució, quan el que hi havia era una enganyifa temporal. Gràcies per dir-ho tan clar.

Gràcies Espanya per evidenciar que no vols ser canviada, que no vols ser ni federal ni plural ni un país multicolor i treballador com el de l’abella Maya. Per dir ben alt i fort als catalans que pretenien tal cosa, que un dia van festejar amb l’estat de les autonomies, més tard amb el federalisme asimètric, i finalment amb l’encaix en una nació de nacions, per dir-los que no cal que es provoquin més plaers solitaris. Per dir a tots els federalistes, amb una cama a Espanya i una altra a Catalunya, mentre l’esvoranc es va fent gros, que han de saltar a una o altra banda perquè si no cauran a l’abisme. Gràcies per dir-ho tan clar.

Gràcies Espanya, i en particular al teu aparell legal i legislatiu, per il·lustrar a la perfecció que el problema no és si tenim més o menys diners, més o menys llibertats, més o menys idioma, sinó que el problema és que tinguem alguna cosa pròpia, simplement el possessiu és el que fa nosa quan és català. Que mentre tinguem o mantinguem diferències, mentre vulguem continuar sent com som, ens trobarem amb problemes. I que amb això no hi ha res sagrat, ni les escoles ni la llengua ni el vot dels ciutadans. L’únic sagrat és el dret i la capacitat d’Espanya, organitzada en els seus estaments, a censurar tot allò que no és tal com mana, i a fer-ho amb tanta claredat i tanta cruesa.

Gràcies Espanya per provar de destruir tot allò que et fa nosa, encara que sigui a costa de tensar la societat catalana. Per advertir-nos que la prioritat de la hispànica caverna (tan estesa a dreta i esquerra) no és la cohesió social, ni la prosperitat ni la pau política dels catalans i dels espanyols, sinó l’enderroc d’allò que no t’agrada. Gràcies per fer-ho saber a tots els catalans, alts i baixos, prims i grassos, rossos i bruns, catalanoparlants i castellanoparlants i urduparlants. Per anunciar-nos que la campanya de destrucció ens afectarà a tots sense distinció. Gràcies per unir-nos a tots en l’estupefacció i el disgust.

Gràcies Espanya, l’Espanya més activa i potent i emprenedora, per carregar contra nosaltres, per fer-ho amb tan poc camuflatge i de manera tan frontal. Gràcies per buscar i trobar la nostra indignació, per empènyer milers de persones a sortir al carrer i milers de persones a votar en els nostres referèndums populars. Gràcies per empènyer els nostres partits d’ordre, moderats i conciliadors, a activar el pas. Gràcies per enutjar els nostres pares polítics, plens de paciència, que durant dècades han fet equilibris per impedir la ruptura, i que ara són menystinguts i gairebé insultats a la cara.

Gràcies per fer la feina que els nostres separatistes no acaben de fer del tot bé, capficats com estan en les disputes de parròquia. Gràcies per empènyer el poble català cap a l’eixida, gràcies per obrir-nos la porta i dir-nos, tan alt i clar que ofèn; “mireu, allà fora hi ha la llibertat, aquí dins hi ha la submissió.” Gràcies per tot plegat, i per molt més que vindrà. Nosaltres tots solets no hauríem arribat a aquest punt, nosaltres sense la teva ajuda n’hauríem estat incapaços. Moltes mercès, Espanya; estic segur que la posteritat t’alçarà al pedestal que et correspon.