Diari Avui - 02/03/2011 - Vicent Sanchis
Joaquim Maria Puyal, referència del periodisme solvent i compromès, acaba de publicar Aicnàlubma, un llibre que recull reflexions personals sobre el món de la comunicació, tan alterat, i més concretament, el de la televisió, tan grapejat. És arriscat parlar sobre un treball quan encara no s'ha llegit –el mateix Puyal condemnaria la llicència, que s'ha fet habitual entre professionals que s'afanyen molt per no arribar enlloc–, però la trajectòria de l'autor i les declaracions que ha anat enramant ja permeten recomanar-lo. Afirma Puyal que els mitjans no es poden regir per criteris exclusivament mercantils i que cal no confondre l'entreteniment amb l'objectiu final, que hauria de ser explicar, informar, enriquir... Aquestes constatacions són massa òbvies, però l'obvietat corre ara pels camins contraris. L'última televisió que patim és un immens abocador, on tothom es rebolca encara que sigui criticant la brossa que es menja. Mestre Puyal no vol espantar, sinó alertar. S.O.S. es llegeix igual també a través del retrovisor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada