Diari Avui - 14/03/2011 - Narcís-Jordi Aragó
La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha anunciat que remodelarà el Memorial Democràtic creat pel tripartit de manera que “honori també les víctimes de la República”. No sé si és conscient de la feinada que tindrà, perquè fins ara només s'ha dedicat a honorar les víctimes del franquisme. Seria difícil trobar, en un àmbit autoqualificat de democràtic, una amnèsia tan descarada com la que han acreditat els responsables d'aquest desmemorial.
Posem només un exemple. Davant de l'antic seminari de Girona han plantat una estela en què es diu que l'edifici va ser una presó franquista, i s'hi inclou la llista de tots els qui, a partir de 1939, van morir-hi o van ser trets del recinte per ser afusellats a les tàpies del cementiri. Els fets són certs: aquella repressió va ser brutal. Però es dóna la casualitat que, abans del 1939, aquell mateix immoble ja havia fet de presó, encara que pietosament dissimulada amb el nom de Preventori Judicial. I resulta que es va omplir de detinguts pels comitès pel fet de ser capellans, religiosos o simplement gent de dretes. I resulta també que molts, inesperadament, van rebre la visita nocturna de patrulles armades que els van portar en camions fins a les cunetes de les carreteres on l'endemà al matí van aparèixer els seus cadàvers. I encara més: resulta que en la tristament coneguda com “la nit de Roses”, uns presos que es resistien a sortir van ser metrallats directament a les cel·les.
Tot això ho ha explicat, en un documentat article, el cronista oficial de la ciutat. Però l'estela en qüestió no facilita la llista d'aquests morts i passa de puntetes sobre els crims perpetrats; es limita a dir que al Preventori s'hi van viure “episodis de repressió arbitrària”.
Ja ho sabem que la memòria és selectiva i que tendim a portar l'aigua cap al nostre molí. Però la història és la història i no es pot escamotejar. Manipular-la tan grollerament és una indignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada