El Punt - 30/03/2011 - Jordi Grau
Aquests del Financial Times en deuen saber molt, d'economia, però fa de mal veure com tracten habitualment Catalunya. Ho dic perquè ara han posat a portada el president Mas després de la seva presentació a Madrid, però l'hi han posat repetint que de l'exigència d'un finançament que ens permeti respirar als catalans, n'acaben traient la conclusió que les nostres legítimes demandes compliquen els números de l'Estat i poden espantar els inversors. Vaja, que una vegada més la informació que els ha arribat des de Madrid es veu quin peu calça. O al dictat de qui s'ha escrit. Fa mal perquè ja no és només la caverna que amaga la crua realitat (per a nosaltres) sinó un mitjà de prestigi. I, és clar, immediatament surt el secretari d'estat d'Hisenda i Pressupostos per renyar-nos i dir que cal complir els objectius de reducció del dèficit que ens han marcat, aquells objectius que farien, segons Mas, que calgués destrossar-ho tot. Estem arreglats.
I això indigna perquè, cal repetir-ho i sobretot repetir-nos-ho, Catalunya estaria molt més ben servida si pogués gestionar els impostos que paga. Cansa haver-ho d'escriure una vegada i una altra, però el monstruós dèficit fiscal, els 22.000 (o ara amb la crisi 21.000) milions d'euros anuals que se'n van per no tornar han permès a moltes zones de l'Estat viure per damunt de les seves possibilitats, però han estat i sobretot són una corda al coll per a Catalunya. Hem quedat enrere en moltes coses, però ara, en plena crisi, ens impedeix tirar endavant. I això és així encara que hi hagi gent que no en vulgui ni sentir a parlar. I és així des de fa molt de temps i n'hi ha que també ho diuen des de molt de temps enrere. No són només estratègies de partits independentistes (tan legítimes com certes), això ho veu pràcticament tothom, començant pel president Pujol. I el govern haurà de posar fil a l'agulla perquè està bé estalviar i reduir despesa en temps de crisi, però no a risc de jugar-s'hi el país. El conseller Puig també ho diu d'una manera entenedora. Estem en un procés nou i hem de decidir els instruments que ens calen per poder exercir el dret a decidir. Cada cop són més els qui pensem que cal unitat en allò essencial per poder continuar sent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada