Diari Avui - 23/03/2011 - Xevi Xirgo
La prova, una vegada més, ahir al Congrés de Diputats. Es debatia la proposta dels grups nacionalistes –això donant sempre per entès que el PP i el PSOE no ho són gens, de nacionalistes– en el sentit que es permeti parlar català, gallec i l'euskara a la Cambra. El president del Congrés, José Bono, va arribar a dir que no es pot parlar català al Congrés de la mateixa manera que hi ha una llei del tabac que tampoc hi deixa fumar. No crec que Bono s'hagi begut l'enteniment, de manera que una ximpleria com aquesta només la pot haver dit conscientment. Si no es pot parlar en català al Congrés, és cert, és perquè una llei ho impedeix. Però deu ser tan fàcil de resoldre com canviar la llei, que és el que ahir li demanaven. Bono, gentil, ens va fer un gran favor i ahir, com a gran excepció, va permetre que alguns diputats parlessin en català, gallec i euskara per defensar la proposta. Els diputats del PP hi van respondre amb xiulets i crits. Una gran mostra de respecte. I el president va acabar apel·lant a la “intel·ligència” i el “sentit comú” dels nacionalistes perquè parlessin en castellà i així els entendria tothom. La votació, un clàssic: PSOE i PP van posar-se d'acord i van votar en contra de l'ús de les lenguas regionales al Congrés. Una defensa aferrissada, ja ho veuen, de l'Espanya plurinacional. No ens entenen i no ens volen entendre. La millor prova, a banda de la discussió ridícula del Congrés, era seguir ahir mateix què en deien d'aquest capítol les edicions digitals d'alguns dels grans diaris espanyols. La majoria titulaven: “Bono permite el uso del euskera, gallego y catalan en un debate del Congreso”. Jo ho veuen. N'hem d'estar agraïts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada