dimarts, 29 de març del 2011

Albert Manent, contra l'oblit



Diari Avui - 29/03/2011 - Editorial

Fa unes setmanes, Albert Manent va ser objecte d'un homenatge a l'Ateneu Barcelonès, organitzat per amics. Persones de diferents disciplines –literats, historiadors, filòlegs, polítics, científics...– van elogiar un home que en conrea moltes: escriptor, memorialista, filòleg, retratista literari, fundador de revistes, necròleg, cronista, agitador... Va ser com un prolegomen del premi màxim que ahir Manent va rebre: el d'Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural. Manent, col·laborador d'aquest diari, s'afegeix com a número quaranta-tres a una llista en què figuren, entre d'altres, Espriu, Foix, Fuster, Pedrolo, Calders i Marià Manent, el seu pare. És el primer cop que dos membres directes d'una família reben el premi, circumstància que haurà satisfet el fill del gran poeta.

Albert Manent i Segimon, amb arrels maresmenques i tarragonines, és un intel·lectual complet que ha excel·lit en el retrat de persones de la cultura i la societat catalanes. N'ha publicat molts llibres, fruit d'un treball minuciós i rigorós, un dels quals, Solc de les hores, li va valdre el premi Josep Pla l'any 1987. Les seves Semblances contra l'oblit –títol d'un altre llibre continuador de l'anterior– fan de Manent, per si soles, un just mereixedor d'un premi que, a més de la qualitat literària, subratlla de qui el rep l'esperit cívic al servei de Catalunya, les seves llibertats i la seva gent. Manent, que no para, prepara ara un llibre sobre pseudònims, després d'acabar-ne de publicar un sobre el seu pas per la conselleria de Cultura de Max Cahner i uns altres sobre el noms dels núvols. El premi concedit per Òmnium Cultural hauria de servir perquè la seva obra guanyés lectors.

A diferència d'altres guardonats, Manent no és home de grans consensos, i per tant el premi no satisfarà segons qui, però és que sense el seu punt de rebel·lia i el seu compromís ideològic i polític Albert Manent no seria el que és ni hauria produït l'obra que ara se li reconeix.