Policies i bombers espanyols escridassen els catalans en els seus Jocs Mundials
1 comentari:
Ar.Ma
ha dit...
Un cop més es demostra l'odi contingut, totalment desfet d'arguments, per una part de la població Espanyola cap a Catalunya. En el que hagués pogut ser una demostració de varietat i riquesa cultural i social, de la que no poden vantar-se els països veïns, el crits de la majoria de funcionaris Espanyols allà reunits, confirmen sense vergonya, la incapacitat per crear un estat de convivència, trencant el respecte i les barreres internacionals, amb crits com : "hijos de puta". Aquest odi irracional, completament visceral, arcaic, i primitiu, només fa que endurir en força, i raó el combat diari de mil.lers de Catalanes i Catalans, que per mitjà de la paraula, i l'exemple de convivència, fan que , tot i els insults, el menyspreu acumulat, i la Barbàrie, seguim sentin cada dia amb més tranquil.litat, que estem en bon camí. En el camí cap a l'Estat Català. "Yo soy espanyol, espanyol, espanyol"...yo no pido nada más...que te sientas cada vez más espanyol. Es lo mejor que nos puede passar a los amantes de la Llibertat.
"Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat tantes boques, tants clams, dient la veritat; que jo m'estimo el cant de la gent del carrer amb la força dels mots arrelats en la raó." Lluis Llach, I si canto trist.
1 comentari:
Un cop més es demostra l'odi contingut, totalment desfet d'arguments, per una part de la població Espanyola cap a Catalunya. En el que hagués pogut ser una demostració de varietat i riquesa cultural i social, de la que no poden vantar-se els països veïns, el crits de la majoria de funcionaris Espanyols allà reunits, confirmen sense vergonya, la incapacitat per crear un estat de convivència, trencant el respecte i les barreres internacionals, amb crits com : "hijos de puta". Aquest odi irracional, completament visceral, arcaic, i primitiu, només fa que endurir en força, i raó el combat diari de mil.lers de Catalanes i Catalans, que per mitjà de la paraula, i l'exemple de convivència, fan que , tot i els insults, el menyspreu acumulat, i la Barbàrie, seguim sentin cada dia amb més tranquil.litat, que estem en bon camí. En el camí cap a l'Estat Català. "Yo soy espanyol, espanyol, espanyol"...yo no pido nada más...que te sientas cada vez más espanyol. Es lo mejor que nos puede passar a los amantes de la Llibertat.
"Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó."
Lluis Llach, I si canto trist.
Publica un comentari a l'entrada