dissabte, 30 d’abril del 2011

Un líder




Diari Avui - 30/04/2011 - Vicent Partal


Hi ha un conegut estudi d'Andrew Roberts que analitza els trets que van convertir Winston Churchill en el gran líder britànic del segle XX, heroi de la Segona Guerra Mundial, en el moment possiblement més difícil de la història del seu país. La gràcia de l'estudi és que estableix categories definitòries del lideratge, que després podem aplicar a qualsevol. Així diu que Churchill tenia experiència, era personalment íntegre, acumulava una gran energia, tenia principis i pensament propi però sabia escoltar, gaudia d'una gran capacitat de visió de conjunt, no fallava mai en el moment decisiu, excel·lia en la capacitat comunicativa i sabia crear equips i fer-los funcionar. Característiques totes elles que, amb permís, podríem adjudicar també a Pep Guardiola, especialment en una setmana tan remarcable i excel·lent com la que estem tancant. Al camp i a la sala de premsa.

Guardiola a Madrid ha demostrat que sap administrar el lideratge com poca gent en aquest país sap fer. Perquè Guardiola sap perfectament quan és l'hora de dir prou i posar-se al capdavant per respondre de forma contundent a la vilesa –com ho va fer Churchill en el seu famós discurs de declaració de guerra al Parlament–. Perquè Guardiola sap que cal preparar el contraatac al camp de batalla amb professionalitat, sempre amb el cap clar i abandonant tota confiança en la sort –com va fer Churchill viatjant de forma incansable arreu del món per bastir la coalició que acabaria derrotant Hitler–. I perquè Guardiola sap que no pots abandonar mai la teua gent, els qui al final t'han de portar a la victòria –com ho sabia Churchill i ho demostrava pujant als terrats de Londres quan l'aviació nazi atacava la capital i els seus habitants l'havien de defensar amb poals d'aigua.

No és habitual ni normal trobar-se gent així. Hi ha qui diu que neixen de la necessitat però jo no ho crec. Crec, això sí, que alguns apareixen en el lloc exacte en el moment just i que aleshores es fan grans, molt grans. Però no perquè els hagen regalat res sinó perquè saben obrir-se pas, tossuts.

Ho deixe ací però no sense recordar que l'estudi de Roberts hi contraposa també el lideratge malèvol de Hitler. Ja es poden imaginar que donaria per a molt...