E-notícies - 28/04/2011 - Víctor Alexandre
Aquest 30 d'abril farà seixanta-sis anys de la mort d'Adolf Hitler, i, atesos els intents dels negacionistes per fer creure a les noves generacions que el terror nazi va ser un conte de fades, és un bon moment per recordar certes coses i certs noms relacionats amb aquell malson, com ara el sinistre Martin Bormann, mà dreta de Hitler. Bormann havia nascut l'any 1900, i el 1945, arran de la victòria dels aliats, se'l va donar per desaparegut. Vint-i-set anys després, el 1972, les seves restes van ser trobades a Berlín, però hi havia seriosos dubtes que fos ell. Aleshores, la fiscalia de Frankfurt va començar una llarga investigació en el decurs de la qual van localitzar una neboda de Bormann que els va donar sang per poder-la comparar amb l'ADN de les restes trobades a Berlín i van descobrir que era la mateixa. Aquesta troballa va ser més important del que semblava, perquè deia ben clar que, contràriament al que pensava tothom, Martin Bormann no havia aconseguit fugir a Sud-amèrica sinó que havia mort al cor d'Alemanya. Abans d'arribar a aquestes conclusions, però, la policia havia detingut setze homes creient-se que eren Bormann i havia seguit el rastre de 6.400 pistes.
Sigui com vulgui, es tractava d'un ésser repulsiu i sanguinari descrit per Hermann Göring, a qui Hitler va nomenar successor, com "un petit secretari, un gran intrigant i un porc fastigós". El 29 d'abril de 1945, la nit que Hitler i Eva Braun es van casar, suïcidant-se l'endemà, el petit secretari Bormann va ser nomenat pel führer "executor del testament, amb llibertat per a tota mena d'actuacions jurídiques". Bormann, però, no va viure gaire més temps. Quan les tropes russes van entrar a Berlín, van trobar el seu diari amb una última frase escrita l'1 de maig de 1945: "Intent d'evasió". Ara es dóna per descomptat que va ser el suïcidi la causa de la seva mort.
Gairebé set dècades després de tot allò, Alemanya ha fet un gran esforç per netejar la imatge que el nazisme va deixar del país. I ho ha fet de debò. Ho hem vist, per exemple, en el cas del poderós grup editorial Bertelsmann i la seva relació amb el nazisme. Recordem que es va crear una comissió independent, presidida per un historiador jueu, per investigar les activitats de l'empresa durant el III Reich, davant els indicis que no tan sols no va ser tancada pels nazis, com s'havia dit, sinó que va imprimir propaganda militar en favor seu. Res a veure amb Espanya, on el franquisme continua controlant el poder i personatges com Manuel Fraga Iribarne es mantenen en la política activa sense ni tan sols haver renegat mai d'allò que van ser. A Catalunya, però, encara és pitjor. A Catalunya encara hi ha més cinisme i hipocresia, perquè han estat tres els partits polítics que han homenatjat amb tots els honors un dirigent feixista com Juan Antonio Samaranch. Tres partits -Partit Socialista-Esquerra-Iniciativa-, galdosament autoanomenats d'esquerres, que el 22 d'abril de 2010, i en el mateix Palau de la Generalitat, no van tenir escrúpols a burlar-se i escopir sobre la tomba dels milers de catalans que, pel sol fet de defensar els drets nacionals de Catalunya, van morir a mans del règim assassí i sanguinari de Samaranch. Aquesta és la gent que avui, dient-se d'esquerres, catalanista, i alguns fins i tot independentistes, han governat el país durant set anys i es dediquen a donar lliçons de democràcia. Per això estan en contra de la regeneració democràtica, perquè saben que la regeneració democràtica passa indefectiblement per la seva defunció política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada