diumenge, 1 de maig del 2011

Llach carrega d'emotivitat l'Assemblea que es proposa empènyer la transició cap a l'Estat propi



Diari Ara - 30/04/2011 - M. Colomer


“Si Kavafis hagués estat català i no grec, hauria dit viatge cap a Ítaca sí, però tant llarg no”. Ho ha dit Lluís Llach, que ha carregat d'emotivitat la clausura de la Conferència Nacional per l'Estat Propi entonant, a capella i secundat amb emoció pels 1.500 participants, la ja mítica tonada d'Abril del 74'. Aquest dissabte s'ha donat el primer pas a Barcelona per preparar el procés constitutiu de l'Assemblea Nacional Catalana, que finals d'any es proposa prendre testimoni de l'Assemblea de Catalunya per preparar el terreny i empènyer la societat catalana cap a una segona transició, ara cap a l'Estat propi.



En la Conferència, que ha oficialitzat i legitimat els treballs que 200 personalitats del país -molts d'ells integrants de l'extinta Assemblea de Catalunya- han fet l'últim any per bastir els fonaments del que vol ser una organització de base, transversal, entorn als mínims que uneixen el sobiranisme civil de Catalunya. L'enèsim intent -aquesta vegada amb elements que fan pensar que va de debò- per unir l'independentisme en l'objectiu comú de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. Amb punt de partida a un ja mític 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, passant per les més de 500 consultes d'independència que han seguit, o la monumental manifestació del 10-J, la societat civil catalana ha iniciat avui una “rebel·lió tranquil·la”, en paraules de Txe Arana, la copresentadora d'un acte –juntament amb Jordi Banacolocha, Jaume Comas i Josep Maria Ferrer Arpí– que no ha oblidat cap detall per mostrar la solidesa i seriositat del projecte.

Els 2.000 participants han avalat els dos textos que s'han sotmès a votació: tant el projecte de declaració de l Conferència Nacional per l'Estat propi com el full de ruta que haurà de seguir l'Assemblea Nacional per preparar el terreny i empènyer cap a la constitució d'un nou estat integrat a la UE. També han donat llum verda a un secretariat nacional provisional -integrat entre altres per Alfred Bosch, Carme Forcadell, Miquel Strubell, Jaume Soler o Miquel Sallarès- i al consell permanent que hauran de conduir el procés constituent, a finals d'any, de l'Assemblea Nacional Catalana, que vol construir una majoria social favorable a l'emancipació nacional.

El full de ruta es planteja des de la societat civil forçar que el Parlament insti el Govern a convocar un referèndum i que, en cas que Espanya el negui, que sigui la cambra catalana qui constitueixi de forma unilateral un estat català. "La única ruta amb un horitzó lluminós és la independència", ha clamat Llach.


Entre els assistents a la Conferència d'avui, s'hi trobaven personalitats del món polític i cultural, començant pel mateix Llach, i passant per històrics del moviment catalanista com Mossèn Josep Dalmau, Heribert Barrera, Josep Maria Terricabras, Joan Tardà, Jaume Soler, Pep Riera, Miquel Sallarès o Jaume Bosch, entre altres. L'esperit de l'Assemblea de Catalunya hi ha estat present en tot moment, ni que sigui per recordar que aquella vegada no va acabar bé per al sobiranisme, que no vol caure de nou en els mateixos errors. Llach és un element cohesionador. I més quan entona allò de: “Companys, si enyoreu les primaveres lliures, amb vosaltres vull anar, que per poder-les viure jo me n'he fet soldat”. La societat civil catalana segueix fent camí, aquest cop guiada per l'èpica de Llach per consolidar les bases del que s'albira que pot esdevenir una transició sobiranista.