Nació Digital - 22/05/2011 - Xavier Borràs
Sí, heu llegit bé: #SpanishDevolution, a l'empara de la #catalanrevolution, és l'única resposta, ni que sigui a les xarxes socials, dels qui fa temps –si fa no fa 300 anys!- que estem indignats i que acampem permanentment -espiritualment-, generació rere generació, arreu del territori, per reclamar la devolució de tots els nostres drets, arrabassats per les armes i per tractats de dubtosa legalitat.
En aquest acampi qui pugui (o campi qui pugui) de les places de les nostres capitals no solament no hi he vist defensar la reivindicació del dret bàsic del nostre alliberament nacional —indestriable de l'alliberament social i de les nostres consciències segrestades-, sinó que els tímids intents de demanar, simplement, que els comunicats també es faci'n en català (vol dir que de primer es fan en espanyol) ha rebut la irada resposta d'uns quants "demòcrates" de tota la vida, que fins i tot tenen un servei de traducció a altres llengües, inclòs el català i l'aranès, com si fóssim estrangers a casa nostra.
Molts campistes, que clamen i expressen, potser per primera vegada, llur descontentament, llur indignació per la situació de crisi políticoeconòmica que vivim, potser ignoren que el Regne d'Espanya, amb el Govern de torn que sigui (PSOE, PP) ens furta cada any 22 mil milions d'euros. Quant de bé es podria fer contra la desigualtat entre els nostres joves i els nostres jubilats amb aquest gavadal de recursos econòmics?
També, molts dels qui demanen noves legislacions per acostar la política a tothom, per limitar els mandats i els sous dels representants, per acabar amb els privilegis, per foragitar els paràsits —inclòs tot l'entramat monàrquic i transfranquista-, per fer la democràcia més representativa, directa i real, ja ho saben que hi ha organitzacions independentistes que fa anys que, amb dignitat, malden pel mateix?
L'#spanishrevolution —i que em disculpin els qui, indignats, hi són de bona fe-, pot ser una broma de mal gust si pensem que Espanya les úniques revolucions que ha fet en les darreres centúries han estat, bàsicament, per colonitzar, a sang i foc, altres pobles, com ara el nostre. Per això, ara més que mai, acampats o a les urnes, és l'#SpanishDevolution el que ens cal reclamar per poder iniciar el camí cap a un canvi gloval de la manera de fer política i de gestionar els nostres recursos. Sense independència no hi ha, a Catalunya, cap revolució possible.
En aquest acampi qui pugui (o campi qui pugui) de les places de les nostres capitals no solament no hi he vist defensar la reivindicació del dret bàsic del nostre alliberament nacional —indestriable de l'alliberament social i de les nostres consciències segrestades-, sinó que els tímids intents de demanar, simplement, que els comunicats també es faci'n en català (vol dir que de primer es fan en espanyol) ha rebut la irada resposta d'uns quants "demòcrates" de tota la vida, que fins i tot tenen un servei de traducció a altres llengües, inclòs el català i l'aranès, com si fóssim estrangers a casa nostra.
Molts campistes, que clamen i expressen, potser per primera vegada, llur descontentament, llur indignació per la situació de crisi políticoeconòmica que vivim, potser ignoren que el Regne d'Espanya, amb el Govern de torn que sigui (PSOE, PP) ens furta cada any 22 mil milions d'euros. Quant de bé es podria fer contra la desigualtat entre els nostres joves i els nostres jubilats amb aquest gavadal de recursos econòmics?
També, molts dels qui demanen noves legislacions per acostar la política a tothom, per limitar els mandats i els sous dels representants, per acabar amb els privilegis, per foragitar els paràsits —inclòs tot l'entramat monàrquic i transfranquista-, per fer la democràcia més representativa, directa i real, ja ho saben que hi ha organitzacions independentistes que fa anys que, amb dignitat, malden pel mateix?
L'#spanishrevolution —i que em disculpin els qui, indignats, hi són de bona fe-, pot ser una broma de mal gust si pensem que Espanya les úniques revolucions que ha fet en les darreres centúries han estat, bàsicament, per colonitzar, a sang i foc, altres pobles, com ara el nostre. Per això, ara més que mai, acampats o a les urnes, és l'#SpanishDevolution el que ens cal reclamar per poder iniciar el camí cap a un canvi gloval de la manera de fer política i de gestionar els nostres recursos. Sense independència no hi ha, a Catalunya, cap revolució possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada