Diari Avui - 7/05/2011 - Quim Aranda
Fa sis setmanes semblava impossible. Ahir, acabat el recompte dels vots de les eleccions nacionals a Escòcia, la quarta consulta des que es va aprovar la devolució de poders de Londres a Edimburg, el Partit Nacionalista Escocès (SNP), que lidera el carismàtic Alex Salmond, emergia com la força hegemònica al país. Quan encara falten per atribuir-se 21 escons de part de les regions en què es divideix el territori, l'SNP ja arribava al llindar dels 65 diputats. La dada indica que el nacionalisme ha escombrat del mapa el laborisme en àrees tradicionalment seves, pràcticament en totes les que hi havia en joc a Glasgow i Edimburg, on s'ha endut cinc dels sis seients en disputa.
De fet, els de dijous són els pitjors resultats del Partit Laborista a Escòcia en els darrers vuitanta anys. El líder, Ian Gray, va anunciar ahir que deixarà el càrrec a la tardor, quan tindrà lloc el proper congrés de la formació.
La “històrica” victòria de l'SNP, en paraules de Salmond, també ha estat propiciada, sens dubte, pel duríssim càstig que els liberals demòcrates van rebre arreu del Regne Unit, en la múltiple jornada electoral celebrada dijous a les illes.
Per primera vegada, l'executiu d'Edimburg serà monocolor, un mèrit molt més que destacable –i demèrit de la resta de partits–, ja que el doble sistema amb què s'escullen els diputats al Parlament de Holyrood havia estat dissenyat, en l'Acta de Devolució de 1998, precisament per evitar el que tot just s'ha fet realitat: que cap partit aconseguís la majoria absoluta.
Des d'ahir, el primer ministre britànic, el tory David Cameron, té damunt la taula el que molts analistes ja qualifiquen de “problema escocès”, i que podria definir el futur polític de la Gran Bretanya els propers anys.
Relació amb Londres
Al primer ministre electe Salmond li va faltar temps per anunciar que abans que s'acabi la legislatura el seu govern convocarà el tan anhelat referèndum sobre la independència, sempre segons els postulats nacionalistes, per tal que els escocesos puguin pronunciar-se sobre l'estatus constitucional d'Escòcia i la seva continuïtat, o no, dins de l'estructura política del Regne Unit. Els comicis, per tant, obren un període nou en la història no només escocesa sinó també britànica i, potser més a llarg termini, europea.
Parlant des de la seva circumscripció electoral, on va obtenir l'escó amb el 64 per cent dels vots, Salmond va assegurar que “Escòcia ha superat una campanya negativa”, referint-se a la carta de la por que els partits estatals van exhibir amb la intenció de frenar l'ascens del seu partit.
El primer gran repte del nou govern serà renegociar una llei financera que no escanyi el país. Cameron, que va felicitar Salmond, li va oferir tota la col·laboració per “tractar amb justícia el poble d'Escòcia”, per bé que va recordar que en tot moment s'oposarà al “trencament” de la unió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada