Senyor Jordi Pujol, ara toca independència

Diari Avui - 28/08/10 - Jordi Canela i Font

La frase “Ara no toca” l'ha utilitzat vostè amb molta assiduïtat. La seva manera de governar i “fer país” va ser molt útil per a Catalunya en els anys vuitanta i principis dels noranta, però ja fa temps que la situació ha canviat. La política de peix al cove ara no toca, perquè el que era bo als anys vuitanta ara ja no val. Els colonitzadors ja n'han après i el poc peix que ens arriba ja fa olor de podrit.

Vostè afirma en l'entrevista publicada en aquest diari diumenge passat que ara no toca independència, diu que en primer lloc cal treure Catalunya del sot. Si us plau, Sr. Pujol, no enganyi la gent, Catalunya no és dins de cap sot. És veritat que hi ha persones que tenen greus problemes, però són els mateixos que afecten pràcticament tots els països desenvolupats.

Els greus problemes que afecten l'economia mundial els han creat els buròcrates que omplen els edificis de vidre que hi ha a totes les gran ciutats. Vostè segur que n'ha tingut molts al seu voltant, ja que és un fenomen estès per tot el món. És una casta anomenada tècnics en economia, però que acaben destrossant-ho tot i al final és el poble qui paga les conseqüències.

Suposant que fóssim dins del sot com vostè afirma, no podríem sortir canviant solament el govern de la Generalitat, ja que Catalunya està sotmesa a un espoli econòmic que no pot permetre remuntar la situació. Si Catalunya continua tenallada amb una sangonera que li pren una part important del seu líquid vital, mai podrà prosperar.

Les agressions culturals que patim també s'han de tenir en compte, perquè afebleixen la voluntat de superació de molta gent. El poble se sent impotent davant la contínua persistència d'esborrar la personalitat de Catalunya com a nació.

L'única possibilitat que té Catalunya de sobreviure com a entitat nacional és assolir la independència amb un Estat propi. Això ara és possible i el més greu és que vostè ho sap, però ho amaga. Solament l'afany que la seva gent obtingui una situació de privilegi governant una minsa autonomia fa que vostè ens vulgui convèncer que ara no toca.

Doncs sí, Sr. Pujol, ara toca independència, i una gran part del poble també ho sap. Les properes eleccions al Parlament de Catalunya poden portar una gran sorpresa. Les candidatures independentistes poden arribar a una majoria tan gran, que els elements que fa temps que ocupen inútilment la poltrona ni tan sols s'ho poden imaginar.

L'ànsia de recuperar el poder fa amagar la realitat; dic poder, però l'expressió no és correcta, ja que qualsevol càrrec de la Generalitat no és gaire més que un cabo de varas al servei de Castella. La situació actual d'Europa és la més favorable per a Catalunya des de fa tres-cents anys. Ara la possibilitat d'assolir la independència és a l'abast. Si vostè amaga això, destrueix tota la tasca feta de molts anys enrere. Aquesta actitud seva pot ser considerada com un acte de traïció.