dilluns, 9 d’agost del 2010

El Big Bang independentista

El Punt - 09/08/10 - Josep M. Pascual

Si es consolida una marca electoral que unifiqui tot l'univers independentista que s'està gestant els últims mesos a l'entorn de Carretero, Laporta i altres, ens podem trobar davant d'un autèntic canvi estructural del mapa polític català. L'esquema dual i reduccionista (CiU-PSC) que servia per analitzar la política catalana contemporània, ja no servirà. O, almenys, ja no servirà amb la mateixa simplicitat. De fet, l'esquema, que va servir entre el 1980 i el 2003, es va començar a trencar quan es va demostrar que el PSC, per governar, no en tenia prou amb els seus escons, sinó que necessitava, almenys, els de l'independentisme (ERC). Si CiU havia pogut governar durant 23 anys sense necessitat (tret de l'excepció puntual, i gairebé de cortesia, de la primera legislatura) de fer coalició de govern amb ningú, el PSC ha demostrat, en els7 anys que ha ostentat la presidència, que necessitava governar amb l'independentisme per fer majoria. És a dir, la dualitat ja no era CiU-PSC, sinó que era CiU-PSC + independentisme. Ara, que segons les enquestes CiU podria recuperar la presidència de la Generalitat, possiblement ja no ho podrà fer amb majoria absoluta i necessitarà un valor afegit en escons: els que li pot proporcionar Solidaritat Catalana (o com es digui finalment l'independentisme parlamentari al marge d'ERC). Primer falta que Solidaritat Catalana obtingui representació, això és obvi, però si n'obté, no tinc cap dubte que podria entrar immediatament al govern, com a complement tan necessari per a Mas com en el futur com ERC ha estat per a Maragall i Montilla abans. Així, una nova prospectiva de l'escenari polític català es dibuixa, per a les pròximes legislatures, amb l'independentisme de govern assegurat. Ja sigui a través d'ERC en futurs governs de centreesquerra, ja sigui a través de Solidaritat Catalana amb futurs governs de centredreta.

Per governar Catalunya caldrà la complicitat necessària de la nova dualitat independentista (ERC-Solidaritat Catalana), que conviurà amb la vella dualitat CiU-PSC. Segurament aquest és un pas endavant de l'independentisme. I el pas endavant següent dependrà de quina de les dues dualitat assoleixi l'hegemonia definitivament.