Diari Avui - 29/07/2011 - Editorial
Les reaccions anteriors i posteriors a la reunió del Consell de Política Fiscal Financera, que aplega el Ministeri d'Economia i les comunitats autònomes, ha tingut uns resultats més o menys discutibles en el tema del control del deute, però més enllà d'aquest fet conjuntural ha evidenciat una qüestió de fons més profunda i perillosíssima: no hi ha dubte que l'enfocament de moltes autonomies i les actituds i manifestacions fetes demostren que, a la pràctica, aquell Estat de les autonomies que es va crear als anys setanta per aigualir les reivindicacions de Catalunya ha estat un gran fracàs perquè, de fet, gaire ningú més el volia, i el que és pitjor, gaire ningú més que Catalunya el necessitava.
L'anunci que en sis mesos cada comunitat ha d'aprovar una regla de despesa i que només el 2012 podrà pagar el 50% del deute del 2009 (2.500 milions en total) amb crèdits de l'ICO, va generar ahir una temperatura de sensació favorable a retornar massivament competències a l'Estat. Unes reaccions més o menys racionals i amb algun exemple fronterer amb l'estirabot. Des del murcià Ramón Luis Valcárcel (PP), que ha renunciat a Justícia i no descarta retornar fins i tot Educació i Sanitat a la madrilenya Esperanza Aguirre (PP), que ha assegurat que “es conforma” amb Sanitat, Educació, Transports i l'atenció a la dependència.
El risc d'aquestes posicions és que, novament, acabin per perjudicar Catalunya, víctima d'una campanya recentralitzadora tendent novament a l'històric cafè per a tots, només que més descafeïnat que mai. La situació demostra que Catalunya ha d'evitar, ara més que mai, entrar en qualsevol fòrum de negociació col·lectiu amb la resta de comunitats més enllà de mantenir les formalitats institucionals. Si encara hi ha una oportunitat per trobar encaix a l'Estat, cosa que ara mateix és més que dubtosa, passa únicament i exclusivament per la bilateralitat i el pacte fiscal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada