dijous, 29 de juliol del 2010

Un país més digne


El punt - 29-07-2010 - Ferran Espada

Catalunya està avui d'enhorabona. Encara s'haurà d'esperar un parell d'anys perquè sigui efectiva, però ahir es va decretar l'abolició d'un espectacle que ens denigrava com a societat, ja que es basa en el gaudi davant la tortura més brutal i la mort final d'un animal, el brau. El Parlament va escoltar ahir el clam d'una immensa majoria de la societat catalana que havia demanat la prohibició d'un espectacle tan brutal i lamentable. Una demanda sorgida de la societat civil mitjançant la iniciativa legislativa popular impulsada per les entitats de defensa dels animals aglutinades en la plataforma Prou!, que també té el suport de diverses persones a títol individual, entre les quals m'hi compto. I és bo que els representants de la sobirania popular escoltin la gent. No insistiré en les raons que feien necessària l'abolició de les curses de braus. Un espectacle preconitzador de la violència, revestit d'una falsa pàtina cultural i artística, antieducador per als nostres fills i èticament i moralment injustificable. Tradició? Sí, com tantes que s'han abolit. De fet, les curses de braus van ser al seu dia tradició a mig Europa. On han perviscut? On lamentablement no va triomfar la Il·lustració. Paradoxalment, en ple debat sobre la identitat nacional i les relacions polítiques, Catalunya ha decidit! I ha decidit ser un país una mica més digne. Alguns, curiosament aquells que es defineixen com a no nacionalistes, han volgut revestir aquest debat de confrontació identitària. Sempre fan el mateix. Però aquest és un debat de confrontació ètica i l'exemple de Catalunya serà, ben segur, seguit amb el temps a la resta de l'Estat. Des d'aquí, un aplaudiment a l'honestedat dels diputats i diputades, i sobretot un fort agraïment, d'un ciutadà català, a tots aquells activistes de la defensa dels animals que amb el seu ingent esforç desinteressat no només han obert la porta perquè es deixi de torturar i matar en plaça pública un animal com el toro, sinó que han fet del meu país un lloc per viure-hi una mica millor, un lloc que continua sent un petit punt del mapa, però des d'ahir una mica més respectat arreu del món.