El Singular Digital - 28/12/2010 - Víctor Alexandre
L’agressió del Tribunal Suprem a la llengua catalana –ajornada fins ara per no perjudicar electoralment el PSOE de Catalunya– enllaça molt bé amb una altra agressió lingüística del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i que ha consistit a demanar a la Comissió Europea que en les seves subvencions als Cursos Intensius per a Erasmus, destinats als estudiants que volen aprendre la llengua, es distingeixi entre català i valencià. Ens en vam assabentar gràcies a Denis Abbott, portaveu comunitari d’Educació, Cultura i Multilingüisme, que es va expressar en aquests termes: “Ho han decidit les autoritats espanyoles, que ens han dit que podem donar suport a cursos en català, èuscar, gallec i valencià. És a dir, quatre llengües regionals que poden rebre la mateixa contribució per part de la Comissió Europea”. Aquesta és, per tant, la política socialista d’esquarterament de la llengua catalana des del mateix govern de l’Estat i amb el suport al Congrés de 25 diputats catalans; aquesta és la manera com actua el partit que, tot declarant-se aliat de Catalunya, es dedica a acusar el PP de catalanofòbic. Però la catalanofòbia, malauradament, no prové només del PP. El Partit Socialista també és un partit catalanofòbic, i aquest esquarterament de la nostra llengua n’és una mostra.
Estem parlant del mateix Partit Socialista que el passat 13 de novembre va celebrar un míting al Palau de Fires de Tarragona, presidit per José Montilla i Alfredo Pérez Rubalcaba, per atacar l’independentisme i autoproclamar-se “progressista”. “Cal dir als progressistes que ens votin”, deia Rubalcaba. I, certament, votar el PSOE de Catalunya és un vot destinat al progrés. Al progrés del nacionalisme espanyol. I també és un vot en contra de Catalunya, dels seus drets nacionals, de la seva llibertat i de la seva llengua. Per això, cap català que estimi veritablement el seu país no pot votar mai en les properes eleccions municipals un partit que prohibeix l’ús del català al Congrés espanyol, que ens imposa jutges que desconeixen la nostra llengua, que es nega a donar-li cooficialitat a l’Estat per tal que sigui llengua de ple dret a la Unió Europea, que dinamita la immersió lingüística per potenciar l’espanyolització de Catalunya i que, per si no fos prou, no té escrúpols a trencar la unitat de la llengua tot mostrant-la espedaçada i amb diferents noms a la resta del món.
Estem parlant d’una força política que durant set anys ha tingut en Esquerra una magnífica aliada, fins al punt que una de les conselleries republicanes, la d’Innovació, Universitats i Empresa, va promoure, ara fa quinze mesos, una campanya institucional que demanava als internautes que es fessin “fans” de Catalunya i que, a través de la pàgina web, oferia informació en sis llengües: català, espanyol, anglès, gallec, èuscar i valencià. Va haver de ser RAC1, denunciant aquesta barbaritat, qui provoqués que la finestra valenciana fos retirada. La retirada, però, no es va fer fins al cap de tres setmanes i sense donar cap mena d’explicació. Per sort, cada dia són més els catalans que s’adonen que l’única via per acabar definitivament amb aquestes agressions és la constitució d’un Estat propi per a Catalunya. Tota acció política que no tingui aquest objectiu és letal per al país, perquè la destrucció de tot allò que ens configura com a poble no s’atura i el temps juga en contra nostre. De fet, si una cosa no tenim és temps.V
Estem parlant del mateix Partit Socialista que el passat 13 de novembre va celebrar un míting al Palau de Fires de Tarragona, presidit per José Montilla i Alfredo Pérez Rubalcaba, per atacar l’independentisme i autoproclamar-se “progressista”. “Cal dir als progressistes que ens votin”, deia Rubalcaba. I, certament, votar el PSOE de Catalunya és un vot destinat al progrés. Al progrés del nacionalisme espanyol. I també és un vot en contra de Catalunya, dels seus drets nacionals, de la seva llibertat i de la seva llengua. Per això, cap català que estimi veritablement el seu país no pot votar mai en les properes eleccions municipals un partit que prohibeix l’ús del català al Congrés espanyol, que ens imposa jutges que desconeixen la nostra llengua, que es nega a donar-li cooficialitat a l’Estat per tal que sigui llengua de ple dret a la Unió Europea, que dinamita la immersió lingüística per potenciar l’espanyolització de Catalunya i que, per si no fos prou, no té escrúpols a trencar la unitat de la llengua tot mostrant-la espedaçada i amb diferents noms a la resta del món.
Estem parlant d’una força política que durant set anys ha tingut en Esquerra una magnífica aliada, fins al punt que una de les conselleries republicanes, la d’Innovació, Universitats i Empresa, va promoure, ara fa quinze mesos, una campanya institucional que demanava als internautes que es fessin “fans” de Catalunya i que, a través de la pàgina web, oferia informació en sis llengües: català, espanyol, anglès, gallec, èuscar i valencià. Va haver de ser RAC1, denunciant aquesta barbaritat, qui provoqués que la finestra valenciana fos retirada. La retirada, però, no es va fer fins al cap de tres setmanes i sense donar cap mena d’explicació. Per sort, cada dia són més els catalans que s’adonen que l’única via per acabar definitivament amb aquestes agressions és la constitució d’un Estat propi per a Catalunya. Tota acció política que no tingui aquest objectiu és letal per al país, perquè la destrucció de tot allò que ens configura com a poble no s’atura i el temps juga en contra nostre. De fet, si una cosa no tenim és temps.V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada