dissabte, 3 de març del 2012

El govern espanyol destitueix el responsable de l'Oficina Antifrau que va investigar el Gürtel



Diari Ara, Redacció, 1/03/2012

El govern espanyol ha destituït el cap de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) i responsable de la investigació del cas Gürtel, Víctor de la Morena, i els altres cinc caps d'equip, tots ells inspectors d'Hisenda, segons han confirmat a l'ACN fonts de l'Agència Tributària. És el primer cop que es canvien els caps d'equip de l'oficina antifrau, tot i que el responsable sol ser substituït quan hi ha un canvi de govern. En aquest sentit, fonts de l'Agència Tributària han tret importància als canvis i han explicat que el relleu no és excepcional, ja que es tracta de llocs de lliure assignació que es poden canviar lliurement per part del govern.
De la Morena i els altres cinc caps d'equip van ser destituïts ara fa una setmana, dijous passat. Tots ells són inspectors d'Hisenda amb una llarga trajectòria professional i ocupen un lloc de lliure designació i estrictament professional.

Fonts de l'Agència Tributària han assegurat que els canvis corresponen a l'àmbit del personal directiu, com ja ha passat en anteriors ocasions, i que no suposa cap perjudici per a la capacitat professional de l'oficina antifrau.

ajoy suprimeix l'oficina d'atenció a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura



Diari Ara, Joan Rusiñol, 3/03/2012

El govern espanyol ha decidit suprimir l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, que va crear l'any 2009 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. L'entitat, que depenia del ministeri de Justícia, tenia com a finalitat l'assessorament als damnificats pel franquisme, en qüestions com les fosses comunes. Ara, les funcions de l'oficina es dilueixen a la Divisió de Drets de Gràcia i altres Drets.

L'executiu justifica la nova estructura per guanyar en "coordinació i eficàcia en la gestió". La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría no ha comunicat aquesta decisió a la compareixença posterior al consell. Només apareix a la referència que la Moncloa penja a la pàgina web un cop ha acabat la reunió.

Llums i ombres del mòbil

Diari Avui, Xavi Aguilar, 3/03/2012
L'star system de la telefonia mòbil s'ha concentrat aquesta setmana a Barcelona per exhibir les novetats que ens trobarem en el futur més immediat. També s'ha debatut (i, potser, decidit) el que ens espera una mica més enllà. Un cop superat el Congrés Mundial del Mòbil (CMM), la conclusió és clara: en qüestió de mesos tindrem a l'abast dispositius que milloraran els actuals en tots els aspectes, menys en el preu.
La desaparició dels mòbils tradicionals en favor dels intel·ligents és únicament una qüestió de temps. En funció de les prestacions, entre fabricants i operadors es trobarà un producte per a cada usuari. De fet, al CMM ja s'han vist terminals pensats per a la tercera edat, amb funcions i usos més bàsics, i s'ha especulat amb la possibilitat d'introduir altres models per sota dels 50 dòlars en països en vies de desenvolupament.
Al Primer Món, però, els preus continuaran sent molt més elevats, amb l'agreujant que operadors com ara Movistar ja han anunciat que deixaran de subvencionar el canvi de terminals i es limitaran a finançar un pagament sense interessos. Caldrà veure si, com sembla probable, les altres companyies que operen a l'Estat segueixen el mateix camí. En qualsevol cas, aquesta mesura podria fer que, d'ara en endavant, els usuaris s'hi miressin una mica més abans de canviar compulsivament de terminal, ja que s'hauran de gratar més la butxaca.
D'incentius, però, no en faltaran. A la fira s'han vist aparells molt interessants. Un exemple és l'Eluga de Panasonic, que destaca pel seu disseny, extremadament prim i lleuger, i perquè afegeix la impermeabilitat a les prestacions que comparteix amb molts altres terminals. També és força interessant el concepte del Padfone d'Asus, un mòbil que es pot inserir en una tauleta, a la qual podem afegir un teclat, de manera que tenim tres productes en un. I és que els processadors dels nous models, alguns amb quatre nuclis, permeten un rendiment equiparable a molts ordinadors de taula.
Però més important que els ginys són les seves funcions. Segons el que s'ha vist al CMM, en breu els telèfons intel·ligents ens faran la vida més fàcil de mil maneres possibles: trucaran a urgències si tenim un accident de trànsit, transmetran les constants vitals dels malalts crònics a l'hospital, detectaran si hem begut massa per conduir, localitzaran els fills dels pares patidors...
Millorar el rendiment de les bateries perquè durin més enllà d'un dia continua sent l'assignatura pendent. Mentre això no arriba, que arribarà, ja han inventat unes superfícies per carregar-los només amb el contacte, ideal per inserir-les a les taules de bars o restaurants.
Tots els mòbils del mercat, com la majoria dels aparells de consum electrònic, tenen a dins circuits fets amb coltan, un mineral superconductor, car i escàs. Per sort o per desgràcia, el 80% de les reserves del planeta són a la República Democràtica del Congo, on des del 1998 hi ha un conflicte bèl·lic originat, principalment, per l'explotació dels recursos naturals del país, entre els quals també hi ha els diamants, l'or i altres minerals preuats. És per aquest motiu que, durant els quatre dies del CMM, un grup de ciutadans congolesos s'ha manifestat a les portes de la Fira, reclamant als fabricants de mòbils un gest per aturar la guerra, en la qual també han intervingut Ruanda i Uganda i que, segons algunes fonts, ha deixat més de cinc milions de víctimes.
Els manifestants sostenien que el món occidental està finançant una guerra que les organitzacions de drets humans consideren més sagnant que la Segona Guerra Mundial. Per acabar-ho d'adobar, el coltan, també conegut com a or gris, s'extreu de les mines en condicions infrahumanes, amb explotació infantil, inseguretat i jornades laborals extenuants per un preu irrisori. Després, aquest material estratègic per a les noves tecnologies es ven a uns 300 dòlars el quilo, tot i que se n'han arribat a pagar 700 en pics de demanda.
A poc a poc, diverses iniciatives mundials han començat a fer-se'n ressò per intentar que les grans empreses es conscienciïn i determinin l'origen dels materials que utilitzen en els seus components. De fet, algunes ja han començat a reaccionar, mentre que d'altres continuen alienes a un problema que continua provocant morts dia rere dia.
Excés de radiació
D'altra banda, l'expert en contaminació electromagnètica Joan Carles López indica que la proliferació de telèfons intel·ligents està exposant els usuaris a un excés de radiació que provoca “irritabilitat, falta de concentració, cansament, apatia i, fins i tot, migranyes”. Segons explica, en les primeres generacions de mòbils, les ones es concentraven bàsicament durant les trucades. Ara, però, els telèfons intel·ligents s'estan connectant constantment a diversos servidors de la xarxa, encara que els usuaris no els estiguin utilitzant. “El flux d'ones és constant i en breu apareixeran noves patologies, especialment en les generacions més joves”, hi afegeix. L'expert en radiacions no vol desterrar els mòbils de la societat –ell mateix n'utilitza–, però sí que reclama “un ús molt més responsable i no caure en el joc de les grans empreses, que ara ens volen fer passar del 3G al 4G perquè algú vol veure un partit de futbol en HD des del telèfon, cosa que no té cap sentit”.

Neix una plataforma d'entitats contra Eurovegas



Diari Avui, Rosa M. Bravo, 3/03/2012

Eurovegas, el complex de casinos i hotels que el magnat Sheldon Adelson es planteja instal·lar al delta del Llobregat –és una possibilitat, ja que encara no s'ha decidit entre aquests terrenys i els madrilenys– portarà al territori màfies i prostitució, destruirà un aqüífer vital per a èpoques de sequera, eliminarà els conreus de l'horta, malmetrà l'hàbitat dels ocells i lluny de crear ocupació per als catalans, suposarà un pas enrere en els drets laborals. Aquest és el negre panorama que dibuixaven ahir els representants de la vintena d'entitats que es van aplegar a Viladecans per tractar de posar en comú idees que ajudin a aturar “un projecte extraordinàriament insostenible”, tal com va qualificar-lo un del centenar d'assistents.
“No s'hi pot edificar més.” “És un perill per a l'aqüífer.” “La terra és de tota la comunitat.” “Segueix el model del totxo que no ens farà sortir de la crisi.” Aquestes són algunes de les raons que es van sentir ahir i que han fet que entitats ecologistes que treballen al delta, com ara Ecologistes en Acció, Depana i Salvem Olivaretes; partits polítics com ara ERC, ICV i EUiA i sindicats com per exemple Unió de Pagesos iniciïn una campanya per conscienciar la ciutadania de la necessitat d'aturar el projecte.
D'iniciatives, en van sortir unes quantes. Les entitats organitzaran una passejada popular pels terrenys que proposa la Generalitat al magnat. Intentaran que els ajuntaments s'hi pronunciïn amb mocions. Estudiaran una recollida de firmes per dur el cas al Parlament i potser a instàncies europees. Difondran la campanya a les xarxes socials d'internet i intentaran crear assemblees locals de suport.